Passo la mà per la rugositat de la paret de casa. Premo fort els capcirons dels dits contra l'aspror del mur. Provo inútilment d'esborrar-hi la teva olor, el record del tacte de la teva pell. Però és inútil. Només en trec unes mans esgarrinxades i ensangonades. No sento cap dolor. N'hi ha un de més profund, més inabastable que ho sufoca tot, que minimitza als altres. És el dolor de la teva absència, del teu buit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada