dilluns, 27 de desembre del 2010

Schweigsamkeit


Cementiri alemany a La Cambe, Calvados, Baixa Normandia.
Schweigsamkeit: Silenci, mutisme.

De milers de silencis n'és ple aquest cementiri alemany. Milers d'homes joves, gairebé nens, sacrificats (es calcula en dos-cents mil el nombre d'alemanys caiguts durant el període del desembarcament de Normandia). Els hi va tocar fer el paper de dolents. Conjuntures polítiques i històriques. En general, en la vida com en els escacs, tot és un joc d'estratègies. I sovint, les estratègies són com el vent, variables. Però hi ha una cosa que és immutable: el poble, el ramat. Som els peons del joc i sempre som els primers a caure davant de qualsevol embat. Ells, els polítics, els dirigents, qui mouen els fils de la nostra existència, com a molt, el vent els despentina.
Qui eren els bons? Qui eren els dolents? Tot és només una visió maniquea? 
Malgrat el que digui Dylan, la resposta no sempre és al vent.