Cementiri alemany a La Cambe, Calvados, Baixa Normandia.
Schweigsamkeit: Silenci, mutisme.
De milers de silencis n'és ple aquest cementiri alemany. Milers d'homes joves, gairebé nens, sacrificats (es calcula en dos-cents mil el nombre d'alemanys caiguts durant el període del desembarcament de Normandia). Els hi va tocar fer el paper de dolents. Conjuntures polítiques i històriques. En general, en la vida com en els escacs, tot és un joc d'estratègies. I sovint, les estratègies són com el vent, variables. Però hi ha una cosa que és immutable: el poble, el ramat. Som els peons del joc i sempre som els primers a caure davant de qualsevol embat. Ells, els polítics, els dirigents, qui mouen els fils de la nostra existència, com a molt, el vent els despentina.
Qui eren els bons? Qui eren els dolents? Tot és només una visió maniquea?
Malgrat el que digui Dylan, la resposta no sempre és al vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada