diumenge, 20 de desembre del 2009

Temps era temps



Resten al jardí les joguines oblidades. Era ahir quan, contents i tendres, ens oferíeu menjarets de plàstic.
Demà, ai demà! Demà ens convidareu a casa vostra a fer Nadal.
Entremig, algunes planes viscudes que la memòria destria i, benevolent, n'estripa els records amargs, trists i dolorosos i serva les estones de felicitat com reductes únics del pretèrit imperfecte que vàrem viure plegats.
Us heu fet grans, i el jardí ha cobert, amb una pàtina d'oblit i enyorança, els vostres crits, les vostres rialles, els vostres plors. Tot just comenceu a caminar muntanya amunt. Nosaltres, coronat ja el cim, emprenem la davallada. Ho fem amb el cor content i amb el neguit de potser no veure-us coronar-lo. Sabem, mentre iniciem el descens, que així ha de ser. Que així ha estat i que serà igual per a vosaltres.
Com va dir el poeta clàssic Horaci: 
Carpe diem quam minimum credula postero.
Carpe diem, tempus fugit


diumenge, 13 de desembre del 2009

Esperant el fred


Queda la fredor del teu esguard. Al carrer, malgrat que desembre camina cap a la seva maduresa, hi ha una calidesa que tothom atribueix al canvi climàtic. La llenya s'apila i espera el fred en el porxo de casa.
Jo, desolat, no en tinc prou per escalfar-me el cor.

Desenfocant


Després d'una amable conversa, envoltat de gent que t'estimes i que t'estimen, carregat de son i d'efluvis suaus de l'alcohol, els ulls deixen de ser-te fidels i, emboirats, copsen realitats que sovint no veiem.
Desenfoquem la realitat.
Potser serà més suportable de dur.

Després de la batalla


Després de la batalla, d'aquesta absurda guerra, ens queden les cicatrius, el dolor, la pena... La buidor. Resta, a la platja dels sentiments, la ferralla heroica i triomfant del passat, que generacions posteriors miraran sense emoció. I potser un bocí del nostre amor perdut, del que ningú hi pararà cap atenció. No els importa, no els interessa, no és cosa seva. Però sobre la pàtina de rovell, nascuda dels vents i la salobre, encara s'entreveuen els nostres noms, escrits una tarda de juny de fa massa anys, resistint al nostre esgotament.