Primavera de 1974. Milers de clavells tapen els canons dels fusells militars. Portugal fa fora la dictadura salazarista. Trenta-set anys més tard el món àrab reclama el que fins ara se li ha negat: la llibertat. Que ploguin centenars de milers de clavells per a Líbia, Tunísia, Egipte, Iemen, Algèria, Iran, Síria... que sepultin els seus pètals els qui volen pobles mesells. Aires d'alliberament sacsegen als oprimits.
Noia de porcellana buscava una ànima dintre teu i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana la teva entranya és plena de vent una brisa de maig amb pètals de rosa és aire innocent.
Noia de porcellana tot el teu cos és un recipient a punt per ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Noia de porcellana buscava força en el teu parlar i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.
Noia de porcellana d'una mirada et van trencar un braç semblaves indignada com una santa sense beats.
Noia de porcellana tota ets tan fràgil que t'has tancat sota d'una campana que sona dolça i és de cristall.
Noia de porcellana buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent.
Noia de porcellana tens la mirada ben transparent la pell de cel·lofana i la carn translúcida i repel·lent.
Noia de porcellana què vols que et donin no donant res ets freda i inhumana i et preocupes de cinc a set.
Vesprada a les vinyes de la Bleda. La lluna plena feia el ple per sobre l'horitzó. Poca llum. Poc pols per aguantar sense tremolar la màquina. Proves de fer la captura recolzant-la en diversos llocs. No acabes d'en sortir-te'n. Finalment, ho proves damunt el sostre del cotxe. I, oh, sorpresa: les vinyes s'han convertit, sota l'embruix i encanteri de les casualitats, en un estany blau on la lluna s'hi reflecteix, divertida i burleta.
