Passeig matinal de diumenge. El poble queda al darrere, amb els seus fums, les seves preses, la seva dissort. Travessem el carrer i ens submergim en l'ombra tardorenca dels verns, plàtans, àlbers i algun tendre om. Resseguim el vell camí de ribera, afortunadament recuperat, deixant empremta en l'aiguabarreig de fang i fulles caigudes. El riu, amb la seva cantarella, romancer, trenca el silenci que ens va envoltant. Al cap de res, en tombar un petit revolt del camí, ens topem amb la font de Santa Caterina. El que semblava un somni del passat, d'aquelles passejades bucòliques de principis del segle XX, d'aquelles fotos de color sèpia dels avis, s'esmuny tot de cop. Al costat esquerre de la font, un cartell ens torna a la realitat industrial i contaminada que ens ha tocat viure:
Aigua no potable!
