Vesprada a les vinyes de la Bleda. La lluna plena feia el ple per sobre l'horitzó. Poca llum. Poc pols per aguantar sense tremolar la màquina. Proves de fer la captura recolzant-la en diversos llocs. No acabes d'en sortir-te'n. Finalment, ho proves damunt el sostre del cotxe. I, oh, sorpresa: les vinyes s'han convertit, sota l'embruix i encanteri de les casualitats, en un estany blau on la lluna s'hi reflecteix, divertida i burleta.
Pur artifici. Pura xamba.
La flauta que fa sonar l'ase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada