Mar de pedra

Compte. Cal estar alerta, cal no defallir. Cal no oblidar que el que avui és un escull de pedra demà serà una dolça mar o un brau oceà.
Far de Gatteville, al Raz de Barfleur, La Manche, Baixa Normandia

L'hora blava

Les llums del dia tot just són ja un record. Les ombres, desplegant llur mantell vellutat sobre la terra i la mar, lentament s'ensenyoreixen de tots els racons. Són tan sols uns breus instants. Inesperats i fugissers. Els contorns es desdibuixen. La realitat perd la raó de ser i el món que desconeixem es corona davant nostre per tal de regnar. Per poc temps, tot just unes hores, ens deixarà somiar.
Somiem, doncs, que el somni sempre serà més dolç que la vigília.
La Normandia entre la vesprada i la fosca nit.

Terra torturada

Normandia. Una terra de pas,cobejada per molts en diferents moments de la història. I que, per tant, li ha tocat patir la destrucció. Però com l'au Fènix, ha estat capaç de renàixer de les seves cendres. La Normandia un lloc que m'ha captivat.
Casa, al mig del bosc, dins el recinte de l'abadia de Notre-Dame de Mortemer, a la Normandia.