Les llums de la vesprada, filtrades pel vitrall de l'absis, ballen sobre els graons que menen a l'altar. El pelegrí, capcot i esgotat, embriac per l'olor acre de la cera i l'encens, creu viatjar a mons divins. Al·lucinacions i estats de plaer se succeïen dins la ment debilitada per l'esforç i la fam.
Al cap i la fi... dos mil·lennis donen per a molt!
Com en saben d'engalipar a la gent.
Altar de Carennac - Occitània
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada