pretèrit imperfecte

Res no és perfecte. Ni la geometria més equilibrada, ni el passat pretesament feliç, ni la història més èpica i triomfal.
Malgrat tot, endevinem en la imperfecció la bellesa. I ens sentim alleugerits de saber que no som perfectes. Maldem per arribar a la perfecció, però per sort, les nostres capacitats ens priven d'assolir-ho.
En el fons, sabem que ens estalviem l'avorriment de les màquines o la manca d'ànima de la intel·ligència artificial.