Lluna plena de tardor, que frises per mostrar-te i t'enlaires abans que el sol s'hagi post. Núvols rogencs, de pluja o vent, t'embolcallen amb el vel d'una núvia virginal. I somrius, enrojolada i vergonyosa, malgrat els anys, sabedora que mirem embadalits la teva majestuositat. Que n'ets de presumida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada